Conjunt de Marina pura.

Quan algú està al cim,
mira cap a baix.
I s'enriu de les personetes.

Els que hi son abaix del turó,
caminen;
mirant a terra.
I molts,
s'enriuen de les formiguetes.

- Dedicado a las duras fachadas
déviles cimientos -



Com sempre.

Si vols passar, passa.
Però hauras de trucar varies vegades a la porta.

Per que;
- ¿Què faria jo sense mi? - va dir la soletat. -

Amb l'inevitable:
- Quan pugui, farè mil coses. M'entre estant farè la resta.

Però s'enten, no?
En el nostre cas,
cap flor té tots els pètals.



Pésame:

(...) desgraciádamente,
ni se mira ni se toca.
Si, fa mal.
Però recorda:
no es bo curar-se les ferides amb filferros.

I, ho sento,
però això tambè passarà.






Obro els ulls ; em mossego les ungles.





8Ï8

- 06